lunes, 23 de octubre de 2017

Puigdemont: Conclusió - 2ª part



LES MEVES CRÒNIQUES DES D'AMÈRICA

PUIGDEMONT: Conclusió - Segona part
Carles Puigdemon, President de la Generalitat, esperant el 155.

Continuant la tradició dels Salvador, Antoni Gimbernat en Anatomia i Carles Gimbernat en història natural, tanco el segle XVIII i obro el XIX, en el curs del cual els geólegs Joan Antoni Malibran i Joan Antoni Llobet, el botanic Antoni Cebrià i Costai el paleontòleg Lluis Marian Vidal realitzaran estudis monogràfics d'observació de la natura, d'una gran preciositat metòdica. La Facultat de Medicina de Barcelona va produïr excel.lents clínics i terapeutes com ara Letamendi, Carbó, Rull, i Giner i Partagàs. I en l'aspecte de d'aplicació de les ciéncies existìann necànics com Jaume  Arbòs i Tor i quìmics com Joan Agell, i Josep Antoni Balcells el qual pot ésser considerat com un dels pares de la indústria tèxtil pel seu descobriment del roig Andrinòpils molts d'anys abans que el trobessin els fracesos, causa primera de la prosperitat en la fabricació d'indianes. Fins quan apareix un matemàtic de la talla d'En Llorenç Preses s'el veu aplicar-se a la astronomia encoratjat pel gran Aragó que l'acceptàs el seu observatori en observar l'eclipsi del 8 de juliol de 1842.
Nascut a un altre país d'una posició científica més considerada, segurament que el el gran Francesc Salvà hauria estat rebut entre els homes més savis del seu temps. Diverses vegades fou premiat per la Reial Societat de Medicina de París, fou un dels més grans defensors teòrics i pràctics de la vacuna de Jenner, va projectar la construcció a Barcelona d'una nau submarina l'any 1800, inventà en 1796 el telègraf eléctric, que fèu funcionar davant dels membres de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Quaranta-dos anys més tard la Gaseta de Madrid publicava la traducció d'un article de la revista anglesa SCOTSMAN en el qual es dava la nova del descobriment del telégraf, l'Acadèmia va reivindicar per el Salvá el mèrit del descobriment. Podria, en certa manera, dir el mateix de la cnstrucció de L'ICTINEO per Narcís Monturiol, oblidat i postergat, quaranta anys desprès, en fer las seves provatures Isaac Peral. Hi ha que dir-ho perquè la veritat ens fa èsser lliures.

EL MOVIMENT OBRER
La revolució industrial catalana: Fàbrica de Teixits.

Comença a Catalunya cap a l'any 1831 amb la questió del tiratge de les peces de roba. És veritat que des de 1813 les Corts Constituents havien declarat la llibertat del treball, a proposte del comte de Toreno. Però la lluita que revela la primera iniciació d'una classe social esclata quan l'ASSOCIACIÒ DE TEIXIDORS s'organitza, amb un fi primerament filantròpic, i funda, amb els diner de l'Ajuntament i de la Diputació de Barcelona, la primera fábrica cooperativa.
Els episodis greus inicials es produeixen l'any 1835, quan les turbes calen foc al Vapor dels Bonaplata. És la lluita contra les màquines, que a l'any 1854 arribarà al seu moment culminant, amb la prohibició de les selfactines, decretades pel Capità General de Catalunya a prec dels filadors.

Quan, per l'any 70 del segle, es promou l'agitació de la INTERNACIONAL, ja hi ha una classe obrera organitzada. Els Fargues Pellicer i els Roca i Galés, amb altres elements de fora del país, menen la propaganda, que experimenta un gran contratemps amb la ruptura de Karl Marx i Bakunin. Considero, però, que en parlar del vuit-cents català, n'hi prou de precisar l'existència d'aquesta agitació, que, per la seva finalitat, es desenrotlla al marge de la cultura nacional.

Pintar, cantar, esculpir. Aquestes tres aptituds de la gent mediterània les ha manifestades en grau exceel.lent Catalunya des de el començaments de la seva renaixènça. No es pot dir que en la mateixa mesura hagi mostrat aquella altra aptitud de l'estructurar, que és una de les més nobles gràcies  apol.linies. Els pensedors i poetes catalans de l'època, van sofrir en tot el segle XiX de la "concepció provincialista". Hi ha camp per còrrer encara.

Sí és cert que, amb l'obertura del Canal de Suez i la incorporació a la cultura occidental del  Nord de l'Àfrica i del pròxim orient, va esclatar una nova cultura mediterrànea a Catalunya. Apartir d'aquí, Catalunya va oferir -durant els principis del segle XX-, l'aportación del seu seny, un profund sentiment del ritme, el seu do dela plasticitat, i la gràcia real i brillant del color i de lallum.
Josep Tarradelles torna a la Presidència de la Generalitat de Catalunya

La realitat de que Catalunya, de la mateixa manera que va fer un segle XVIII i un segle XIX, mnetre buscava, pobra i provincial, que s'hi conegui la seva presència en la cultura d'occident, es por dir que ja l'ha trobada, ara que és rica. Josep Tarradelles que va ser empresonat l'any 1934, amb Companys, en el vaixell URUGUAY, ubicat al port de Barcelona i desprès oblgar a permanèixer durant quaranta anys a París, és el més important exponent de lo que representa lluitar contra un impossible.
Jordi Pujol reb una abraçada de consolació per part d'Artur Mas.

Jordi Pujol i Soley ho va, també, entendre, i per aixó llançà als seus -Mas i companyia i ara en Carles Puigdemont i companys, a fer d'un poble dtreballador, honrat i amb seny, un tràgic esdevenimen. Aquets desgraciats polítics han enganyat als ciutadans, els han manipulat a base de mentides i falses promesses i, des de la primera infantesa els hi han inculcat l'òdi a una nació, com és Espanya, a la que els seus avis, pares i, abans els seus llunyans familiars, varen defendre sense cap dubte, l'història ho confirma.
Ramón Quiñonero Solano, autor d'aquest estudi.

Amics meus que heu llegit les meves cròniques des d'Amèrica. Heu de saber que Catalunya ès una de  les regions més riques i que més soberania l'ampara. No n'hi ha daltre a Europa. Ho dic amb coneixanent de causa. Hi vaig viure 30 anys i ho puc confirmar. Malgrat que no us agradi la meva exposició i no volgueu a ser amics meus, jo us seguiré estimant. El temps, us desitjo llarga vida per a contemplar-lo, és molt més amic que jo mateix.Gràcies per llegir-me.


domingo, 22 de octubre de 2017

Puigdemont i Catalunya - 3ª Part

LES MEVES CRÒNIQUES DES D'AMÈRICA

TERCERA PART
Carñes Puigdemont, encara President de la Generalitat de Catalunya

REVISIÓ DELS VALORS DELS SEGLES DIVUITÉ I DINOVÉ

L'home té una tendència irresistible a generalitzar, a construir teoríes  d'eterna durada sense altra peu que un transitori estat present.

En reunir ara uns breus assaigs com qui ajunta les barnilles disperses d'un vano, no faig sinó obrir el ulls del lector a les diverses perspectives d'un pensament, o més ben dit, d'una sola actitud de la intel.ligència. El noucentisme s'ha distingit a Catalunya per la furient manifestació d'un anhel mai resolt i que també es va manifestar en el vuicentisme. Dominats aquells pròcers del divuité i dinové per la realitat, l'angoixa es va presentar degut als seus deliris. Els seus projectes se'ls emportà el vendaval perquè creien que el poble català duu al món un misatge que cap més poble pot duu.

Segons ells es produirà un nou esperit del qual altres pobles s'enriquiran amb un esplet de formes originals. No hi ha dubte que havía de treurel's del fang embrutidor que xipollege en un idealisme infecte. La generació realista es delia per fruir i lluitava contra la que volía assaltar les posicions dominadores del poder espanyol. Cal dir que els problemes més vitals de Catalunya no es van resoldre, a l'època degut a una burocràcia formada per una caterva de saltimbanquis.

Jo penso que el que es lleva a defensar, doncs, la independència d'una "nació", dotada de potències de vida, no lluita simplement per una combinació política o per una lligada d'interessos econòmics, sinó que prepara els camins d'una nova revelació de "la idea divina". Es el que preten Puigdemont?. Té un sentimentalisme de vell que fa trobar d'enyor les coses passades?

Quan una transmutació de valors s'ha produït en l'atmosfera humana, passen coses semblant a les que produeix un canvi de vent. Allò que abans ahurie fet ploure, ara asserena el cel, la humitat anterior es torna ursura, la fulla abans mústiga s'entendreix, la pols cruix sota el peus ara ès flonja i blana. Heus aquí una concepció peculiar de la passió nacionalitzant. Perquè segons ella la "nació", d'aquestes "idees de bondat i de bellesa, que son divines i per tant comunes a tots els homes, dòna una manifestació pròpia referent a cada mena d'essers, de coses, i d'accions. I tota l'existència nacional ès la gestació profunda, per l'instrument del propi esperit, d'un nou arquetipus de bellesa i de bondat".Me'n recordo de la potenciació que de la raça aria va fer l'Hitler l'any 1933 respecte de l'Alemanya nazi: "L'Alemanya dels mil anys", deia Goebbels. Ja es va veure la conseqüència: tot era literatura i política de l'absurd. Un joc de gran perill.

Ara mateix, avui, en fan riure les narracions que al sgle dinové feien plorar. Tot el sentimentalisme anyoredís d'aquells temps no tornarà els valors trasmudats d'una estructura passada de moda. Fa massa anys que a Catalunya s'han desvesat de comtemplar les coses desde el punt de vista de l'acció. "Cal que tornem a començar", diuen i efegeixen els independistes: "Hem de treure del fang embrutidor el nostre art i la nostra literatura, que xipollegen en un realisme infecte".

Un sentimentalisme greixós, una grollera insistència en el detall inexpresiu, una mena de moral gasiva que mutila tota exuberància vital, y aquest ordinari concepte d'una revolució de principis estantisos, treuen agilitat a les creacions d'avui, preferides, segons es veu per la gent en un 33%.

L'home català dels segles divuité i dinové vivía en el cercle d'un món limitadíssim, per el qual valien les seves veritats i les seves mesures. Les seves lleis que semblaven explicar-ho tot, en aplicar-se a les noves dimensions varen fer fallida, i en  esfonsar-se en la sèrie de causes sobrevingudes, el vell principi de causalitat es va perdre entre la subtil incongruència dels fenòmens que surgiren

Carles Puigdemont, que d'història de Catalunya sembla que en sap poc, -malgrat hagi estudiat filología catalana-, ha perdut el seny, i la seva causa es pot trobar en la confusió actual que hi ha a Catalunya. Cal considerar-la transitòria?. Puigdemont creu i ho diu "que quan les investigacions actuals hagin exhaurit les possibilitats dels nous mètodes emprats, el detractors del seu projecte, s'adonaran que el desig d'independència, de soberania única, s'havian sumergits i nous arquitectes solcaran les mars desconegudes a la recerca del valors del poble català". Tot aixó és molt poètic. Producte d'un il.luminat?

En la marxa del meu pensament crec que cada poble, en quant a la realització d'una cultura i d'una educació, té dret a crear-la i a seleccionar-la d'acord al seu tipus de selecció. Però no tenen dret a que les seves forces cegues intervenguin apassionadament per emmotllar als futur infants a la seva ideologia i sectaria manera de formar alumnes innocents.

Vull dir i dic a Carles Puigdemont que un poble no és -com un ocell que refila el seu cant a la bardissa sense pena ni glòria, i, que, acabat de dir, acabat d'oferir-, sinó un tresor que tots els homes i tots els pobles heretaran en bondat i en bellesa.

Penso que no cal allargar més aqiesta síntesi de la Catalunya del segles divuité i dinové.
Ramón Quiñonero Solano, autor d'aquest estudi

CONCLUSIÓ

Altres manifestacions hi ha que no són prou marcades per a ésser ben característiques. Em refereixo principalment a l'activitat científica i al moviment obrer. Alguns volen que la ciència tingui una expressió pròpiament i essencialment característique en cada cultura, i s'esforcen a dur aqueixa característique fins a les matemàtiques i a les concepcions més pures. En aquest sentit la ciència no pot aparèixer amb llum pròpia en una societat tocada de provincialisme, com les que acabo d'anomenar.

El segle XIX ha d'ésser, doncs, considerat com un període gregari, indicador, per les seves especials activitats de les possibilitats futures. El seny realist, empíric i observador del català el decanta des dels primer moments de la seva renaixença cap a les ciències naturals.


¡CUMPLAN LA LEY Y PONGAN ORDEN!



El Alcalde de Palma, Antoni Noguera, en su despacho presidido por la imágen del que fuera un gran servidor de todos los ciudadanos de Palma, aportándoles grandes mejoras,  tanto como regidor como  cuando fue Alcalde de la II República.

Excelentísimo Señor Don Antoni Noguera, Alcalde del Ayuntamiento de Palma, le recordamos que está en ESPAÑA, sometido al cumplimiento estricto del ordenamiento vigente contemplado en la Carta Magna de la Constitución Española de 1978, cuyo mandato le obliga a garantizar los derechos y libertades de todos los ciudadanos, los cuales vulnera soberanamente en el barrio de Son Gotleu al mantener a todos sus dignos, maltratados y desesperados moradores sin vigilancia, sin ley ni orden, tolerando que estén sometidos al gran incivismo reinante y a la mayor delincuencia jamás conocida, además de tenerles en unas condiciones higiénicas deplorables, con basura y trastos por todas partes.
P1090759 - Martes, 17 de octubre de 2017 - Calle Francesc Julià-San Rafael con trastos.
P1090760 - Martes, 17 de octubre de 2017 - Calle Francesc Julià-San Rafael con trastos.
P1090795 - Miércoles, 18 de octubre de 2017 - Calle Francesc Julià-San Rafael con muchos más trastos que el día anterior.
P1070799 - Miércoles, 18 octubre 2017 - Calle Francesc Julià-San Rafael, con muchos más trastos que el día anterior.
P1090885 - Jueves, 19 de octubre de 2017 - Calle Francesc Julià-San Rafael, abarrotada de trastos.
P1090886 - Jueves, 19 de octubre de 2017 - Calle Francesc Julià-San Rafael, abarrotada de trastos.
P1090887 - Jueves, 19 de octubre de 2017 - Calle Francesc Julià-San Rafael, abarrotada de trastos. Vaya bandidaje de los grandes lanzadores de trastos y què dejación por parte del Ayuntamiento.
.
P1090952 - Viernes, 20 de octubre de 2017 - Calle Francesc Julià-San Rafael, mantiene lo del día anterior, con más basura.
P1100002 - Viernes, 20 de octubre de 2017 - Calle Francesc Julià-San Rafael, mantiene lo del día anterior y el Ayuntamiento no lo retira, a pesar de las grandes molestias que provocan a los vecinos. Abandono total.
P1100070 - Sábado, 21 de octubre de 2017 - Calle Francesc Julià-San Rafael, con los trastos de los días anteriores y mayor suciedad. Y el Ayuntamiento impasible, provocando grandes molestias a los indignados vecinos.
P1100071 - Sábado, 21 de octubre de 2017 - Calle Francesc Julià-San Rafael con trastos acumulados sin que el Ayuntamiento los retire, perjudicando a los muchos vecinos que cada día pasan por esta acera. Abandono tota.
P1100076 - Sábado, 21 de octubre de 2017 - Calle Francesc Julià-San Rafael con una etiqueta del Remitente y el Destinatario de estas maderas. Investiguen y ¡LIBEREN A LOS SUFRIDOS VECINOS DE ESTA PORQUERÍA!


No vamos a denunciar sus gravísimos incumplimientos que atentan contra la integridad y la salud de las personas, a la Fiscalía Superior de Baleares, tranquilo, porque las treintitantas que le hemos remitido, una vez investigadas, han sido archivadas, por no ser Penal; ni tampoco a la Fiscalía General del Estado, a la cual recurrimos en 2012 y la devolvió a la Fiscalía de Baleares para que procediera, y su Presidente procedió, a toda prisa, ... a su archivo, sin que se hiciera el informe preceptivo. El invento de las Comunidades Autónomas ha dado al traste con la democracia,  al transformarse en Reinos de Taifas... Y ya se sabe cómo terminaron...

P1090946 - Viernes, 20 de octubre de 2017 - Calle Francesc Julià-Petanca con una gran descarga.

P1090947 - Viernes, 20 de octubre de 2017 - Calle Francesc Julià-Petanca con avalancha de trastos y personas que miran si se llevan algo. Aquí no hay ningún control. Sr. Noguera ponga la Policía Local que le hemos pedido: el desastre es total.

P1090949 - Viernes, 20 de octubre de 2017 - Calle Francesc Julià-Petanca con numerosas puertas.

P1100064 - Sábado, 21 de octubre de 2017 - Calle Francesc Julià-Petanca con un nuevo lanzamiento masivo de trastos y basura.

P1100066 - Sábado, 21 de octubre de 2017 - Nuevo lanzamiento de trastos en calle Francesc Julià-Petanca.

P1100068 - Sábado, 21 de octubre de 2017 - Calle Francesc Julià-Petanca con acumulación de más trastos.
Excelentísimo Señor Alcalde, D. Antoni Noguera, nos gustaría no tener que proceder judicialmente contra usted por aquella maldición de; tengas pleitos y los ganes, que dice muy poco en favor de la Justícia. Por el contrario, deseamos que actúe como Alcalde y en su calidad de Jefe de la Policía Municipal, proceda a destacar a sus agentes, por parejas y a pie, en tres turnos de 6 horas, desde las 7 de la mañana a la 1 de la madrugada, recorriendo sus calles y plazas, levantando acta de todos los incumplimientos que detecten, que deben ser sancionados administrativamente, y atendiendo las demandas de los vecinos, debiendo  mantenerse en activo cada día durante un mínimo de 6 meses, tiempo indispensable para que los vecinos se acostumbren a vivir -por fin- bajo el imperio de la Ley, en paz y disfrutando de la vida, algo que hasta ahora se les ha negado.
P1090800 - Miércoles, 18 de octubre de 2017 - Francesc Julià, nº 20, con lanzamiento de trastos.
P1090802 - Miércoles, 18 de octubre de 2017 - Calle Francesc Julià, nº 20, con un lanzamieno de trastos.
P1090893 - Jueves, 19 de octubre de 2017 - Acumulación de más trastos en calle Francesc Julià, nº 20.
P1090897 - Jueves, 19 de octubre de 2017 - Calle Francesc Juliá, nº 20, con lanzamiento de grandes trastos.
P1100004 - Viernes, 20 de octubre de 2017 - Calle Francesc Julià, nº 20, acumulando trastos sin que se retiren. ¡Qué desastre!
P1100080 - Sábado, 21 de octure de 2017 - Calle Francesc Julià, nº 20 atiborrada de trastos y basuras.
P1100081 - Sábado, 21 de octubre de 2017 - Calle Francesc Julià, nº 20, con muchos trastos acumulados, en una acera por donde caminan centenares de personas cada día. ¡Vaya espectáculo bochornoso que ofrece la inacción municipal!.


P1100082 - Sábado, 21 de octubre de 2017 - Calle de Francesc Julià, nº 20, un desastroso mal ejemplo que el Ayuntamiento de Palma ofrece cada día a sus indignados vecinos que tienen que transitar por esta asquerosidad.
Seguidamente damos cuenta del caos existente en buena parte de Son Gotleu debido a los graves incumplimientos de las Ordenanzas Municipales y del contínuo lanzamiento de trastos y basura en calles y plazas, con lo cual queda en total evidencia la inexistencia de la Policía Municipal, además de la introducción en diciembre de 2015 del nefasto sistema de RECOGIDA DE TRASTOS UN DÍA A LA SEMANA a depositar cerca de su casa o comunidad, de 20 a 22 horas, fuera de los contenedores -en domingo en Son Gotleu- que nadie respeta. 

P1090810 - Mièrcoles, 18 de octubre de 2017 - El famoso Rincón del Paseo del Parque con trastos.

P1090811 - Miércoles, 18 de octubrfe de 2017 - El Rincón del Paseo, con alimentos gratuitos para gente necesitada, que los gitanos tratan de vender y si no lo consiguen, los tiran extendiéndolos por el suelo para que nadie se beneficie. Esta práctica indeseable es habitual también en otras zonas, como C.P. Joan Capó, Plaza Fra Joan Alzina, etc.

P1100010 - Viernes, 20 de octubre de 2017 - Trastos en el Rincón del Parque.

P1100011 - Viernes, 20 de octubre de 2017 -  El Rincón del Parque con trastos y basura.

P1100087 - Sábado, 21 de octubre de 2017 - El Rincón del Parque con trastos

P1100088 - Sábado, 21 de octubre de 2017 - Pasaje Pico de Teide con una moto abandonada desde hace días y con la acera destrozada.
Ante el fracaso estrepitoso de este sistema, EMAYA debe retirarlo y presentar otra alternativa razonable que facilite su cumplimiento. Y los grandes incumplimientos, que siempre se han producido y no paran, deben investigarse a fondo, como si de un crimen se tratara, ya que, de hecho, es un atentado masivo contra la paz y la salud de las personas. En esta ocasión hemos obtenido una información que quizás pueda ser útil a la investigación.
P1090879 - Jueves, 19 de octubre de 2017 - Plaza Fra Joan Alzina con trastos y basura.
PO1090880 - Jueves, 19 de octubre de 2017 - Plaza Fra Joan Alzina con trastos y basura.
P1090883 - Jueves, 19 de octubre de 2017 - Plaza Fra Joan Alzina siempre con trastos y basura. Y aunque hay más trastos anotados, finalizamos este reportaje que debería abochornar a los políticos okupas del Ayuntamiento de Palma.


jueves, 19 de octubre de 2017

Puigdemont i Catalunya. 2ª part


LES MEVES CRÒNIQUES DES D'AMÈRICA

PUIGDEMONT I CATALUNYA

SEGONA PART
 
Carles Puigdemont, President de la Generalitat de Catalunya.

L'ànima degenerada de Puigdemont arriba aviat a la quieta sequedat de l'amargura i ell, també es troba conduït a un infern de terribles quimeres. La violenta passió pel seu futur i la desenfrenada furia per conseguir-ho, són l'afany de les seves hores clares i el turment espantós  de les seves nits. El materialisme ès la manifestació externa d'un rebaixament miserable de l'esperit humà. Un estat sentimental i intel.lectual d'un sistema de negacions que oposa a les velles creències religioses una concepció inhumana de la vida, talment que les despulle de les nobles i fecundes inclinacions, dels íntims anhels i de les indestructibles esperances que encengueren l'antiga fe en el pensament i en el cor de l'home. Cal llegir les veres històries dels ascetes i hi trobareu deliris sensuals, imaginàries delectacions de menjars saborosos i de dones despullades, d'una baixesa moral que cercaríeu de bades en les aventures de Don Joan Tenorio i en els convits de Pantagruel. A davant del món viu de Catalunya, amb una llei de gran incorrecció, Puigdemont limita la llibertat del seu poble i és insensible al remordiment per la crueltat amb què trepitja la dignitat humana en el seu tracte amb l'altre gent. El mes nobles plaers espirituals se li entenebreixen o afoguen en l'ambient del seu materialisme groller, i quan pensa ser més víu que els altres passa pel món envejant la fosca i migrada delícia de les bèsties. Aquest ser malaventurat és com la polpa morta de la nostra civilització.
Proclamaciò de la II República Espanyola l'any 1931.
La República no ha deixat de ser un pensament per un Puigdemont altiu. Jo no sabria què vol dir aixó de ser republicà, mes posat davant de les coses que solen oposar-se a la República, no sé com ho faria per deixar de ser-ho. Crec de bona fe que els temps dels ideals abstractes ha passat. Poques causes de descomposició moral podrien trobar-se com "aquesta pau" de la segona República restaurada l'any 1931 d'una manera improvisada, fora de control i d'una forma lluny de la legalitat. Les eleccions del 14 d'abril de 1931 foren municipals. Penso que la pau viril ès suportable perquè suposa totes les energies humanes a l'aguait, a punt d'atacar i destruir els gèrmens de corrupció de tornar un cop, encabritant-se contra l'injúria i contra l'ofensa i la humiliació. La dreta espanyola estava convençuda de les infàmies i vergonyes que sobre ella vertien els representants de la nova República, i no sols aixó, sinó que foren vilment expulsats a la força de les institucions que legalment representavan a més d'imposar criteris totalitaris que desembocaren en la tragèdia de l'any 1934 i dos anys després en la guerra civil 1936-1939.

Ni amb penitència, ni misericòrdia, podrá sortir la República de les aigües pútrides en què encara està enfangada fins al coll. L'home no hi oblida mai, que res valora tant la vida com l'estar disposat a perdre-la per la glòria, per la llibertat o per l'honor. Em pregunto: aquesta es la República que vol imposar a la força el Puigdemont amb el 66% de catalans en contra. Amb cents i cents de Pymes i Copymes fugint de Catalunya?. De decenes de grans i petits bancs i empresaris també fugint de Catalunya?. Aixó s'ha convertit amb una Comunitat  que viu en un règim de la mentida, sense pols i amb uns dirigents sense seny, sense prestigi internacional, que es donen a la vida per la baixa satisfacció del goig i s'hi arrapen cegament, d'on ve una ànsia i un terror irracional i tràgic de la mort. No és el Puigdemont el cavaller de les edats heroiques dels catalans que van donar la vida per la pàtria espanyola -a Cuba, al Marroc i altres indrets-, i per els reis d'Espanya.
 
Ramón Quiñonero Solano, autor d'aquest estudi.
Aquí tenim el tipus de ciutadà que ha produït la segona República espanyola. N'hi ha pocs, però son violents i han après del terroristes que Terra Lliure va edificar per sotmetre a la burgesía catalana. Prova d'aixó n'ès l'assesinat de'n Viola i d'altre pròcer amb bombes lapa aplicades al seus pits.
 
P1080374 - Dissabte, 7 d'octubre de 2017 - MANIFESTACIÓ A PALMA "EN DEFENSA DE L'UNITAT D'ESPANYA" ¡ESPAÑA UNIDA JAMÁS SERÁ VENCIDA!
Puigdemont s'ha desinteressat de l'Universitat, de la legitimitat i del governar. S'ha entregat a les turbes de la CUP i d'altres organitzacions que gràcies a la democràcia espanyola pululen pels cenàculs del Poder més radical. Aquesta gent té una tendència irresistible a la sistematització del seu món. Volen abastar la lluna amb les mans i distingir el seu propi cos del món extern.