Puigdemont: Conclusió - 2ª part

LES MEVES CRÒNIQUES DES D'AMÈRICA

PUIGDEMONT: Conclusió - Segona part

Carles Puigdemon, President de la Generalitat, esperant el 155.

Continuant la tradició dels Salvador, Antoni Gimbernat en Anatomia i Carles Gimbernat en història natural, tanco el segle XVIII i obro el XIX, en el curs del cual els geólegs Joan Antoni Malibran i Joan Antoni Llobet, el botanic Antoni Cebrià i Costai el paleontòleg Lluis Marian Vidal realitzaran estudis monogràfics d'observació de la natura, d'una gran preciositat metòdica. La Facultat de Medicina de Barcelona va produïr excel.lents clínics i terapeutes com ara Letamendi, Carbó, Rull, i Giner i Partagàs. I en l'aspecte de d'aplicació de les ciéncies existìann necànics com Jaume  Arbòs i Tor i quìmics com Joan Agell, i Josep Antoni Balcells el qual pot ésser considerat com un dels pares de la indústria tèxtil pel seu descobriment del roig Andrinòpils molts d'anys abans que el trobessin els fracesos, causa primera de la prosperitat en la fabricació d'indianes. Fins quan apareix un matemàtic de la talla d'En Llorenç Preses s'el veu aplicar-se a la astronomia encoratjat pel gran Aragó que l'acceptàs el seu observatori en observar l'eclipsi del 8 de juliol de 1842.

Nascut a un altre país d'una posició científica més considerada, segurament que el el gran Francesc Salvà hauria estat rebut entre els homes més savis del seu temps. Diverses vegades fou premiat per la Reial Societat de Medicina de París, fou un dels més grans defensors teòrics i pràctics de la vacuna de Jenner, va projectar la construcció a Barcelona d'una nau submarina l'any 1800, inventà en 1796 el telègraf eléctric, que fèu funcionar davant dels membres de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Quaranta-dos anys més tard la Gaseta de Madrid publicava la traducció d'un article de la revista anglesa SCOTSMAN en el qual es dava la nova del descobriment del telégraf, l'Acadèmia va reivindicar per el Salvá el mèrit del descobriment. Podria, en certa manera, dir el mateix de la cnstrucció de L'ICTINEO per Narcís Monturiol, oblidat i postergat, quaranta anys desprès, en fer las seves provatures Isaac Peral. Hi ha que dir-ho perquè la veritat ens fa èsser lliures.

EL MOVIMENT OBRER

La revolució industrial catalana: Fàbrica de Teixits.

Comença a Catalunya cap a l'any 1831 amb la questió del tiratge de les peces de roba. És veritat que des de 1813 les Corts Constituents havien declarat la llibertat del treball, a proposte del comte de Toreno. Però la lluita que revela la primera iniciació d'una classe social esclata quan l'ASSOCIACIÒ DE TEIXIDORS s'organitza, amb un fi primerament filantròpic, i funda, amb els diner de l'Ajuntament i de la Diputació de Barcelona, la primera fábrica cooperativa.

Els episodis greus inicials es produeixen l'any 1835, quan les turbes calen foc al Vapor dels Bonaplata. És la lluita contra les màquines, que a l'any 1854 arribarà al seu moment culminant, amb la prohibició de les selfactines, decretades pel Capità General de Catalunya a prec dels filadors.

Quan, per l'any 70 del segle, es promou l'agitació de la INTERNACIONAL, ja hi ha una classe obrera organitzada. Els Fargues Pellicer i els Roca i Galés, amb altres elements de fora del país, menen la propaganda, que experimenta un gran contratemps amb la ruptura de Karl Marx i Bakunin. Considero, però, que en parlar del vuit-cents català, n'hi prou de precisar l'existència d'aquesta agitació, que, per la seva finalitat, es desenrotlla al marge de la cultura nacional.

Pintar, cantar, esculpir. Aquestes tres aptituds de la gent mediterània les ha manifestades en grau exceel.lent Catalunya des de el començaments de la seva renaixènça. No es pot dir que en la mateixa mesura hagi mostrat aquella altra aptitud de l'estructurar, que és una de les més nobles gràcies  apol.linies. Els pensedors i poetes catalans de l'època, van sofrir en tot el segle XiX de la "concepció provincialista". Hi ha camp per còrrer encara.

Sí és cert que, amb l'obertura del Canal de Suez i la incorporació a la cultura occidental del  Nord de l'Àfrica i del pròxim orient, va esclatar una nova cultura mediterrànea a Catalunya. Apartir d'aquí, Catalunya va oferir -durant els principis del segle XX-, l'aportación del seu seny, un profund sentiment del ritme, el seu do dela plasticitat, i la gràcia real i brillant del color i de lallum.

Josep Tarradelles torna a la Presidència de la Generalitat de Catalunya

La realitat de que Catalunya, de la mateixa manera que va fer un segle XVIII i un segle XIX, mnetre buscava, pobra i provincial, que s'hi conegui la seva presència en la cultura d'occident, es por dir que ja l'ha trobada, ara que és rica. Josep Tarradelles que va ser empresonat l'any 1934, amb Companys, en el vaixell URUGUAY, ubicat al port de Barcelona i desprès oblgar a permanèixer durant quaranta anys a París, és el més important exponent de lo que representa lluitar contra un impossible.

Jordi Pujol reb una abraçada de consolació per part d'Artur Mas.

Jordi Pujol i Soley ho va, també, entendre, i per aixó llançà als seus -Mas i companyia i ara en Carles Puigdemont i companys, a fer d'un poble dtreballador, honrat i amb seny, un tràgic esdevenimen. Aquets desgraciats polítics han enganyat als ciutadans, els han manipulat a base de mentides i falses promesses i, des de la primera infantesa els hi han inculcat l'òdi a una nació, com és Espanya, a la que els seus avis, pares i, abans els seus llunyans familiars, varen defendre sense cap dubte, l'història ho confirma.

Ramón Quiñonero Solano, autor d'aquest estudi.

Amics meus que heu llegit les meves cròniques des d'Amèrica. Heu de saber que Catalunya ès una de  les regions més riques i que més soberania l'ampara. No n'hi ha daltre a Europa. Ho dic amb coneixanent de causa. Hi vaig viure 30 anys i ho puc confirmar. Malgrat que no us agradi la meva exposició i no volgueu a ser amics meus, jo us seguiré estimant. El temps, us desitjo llarga vida per a contemplar-lo, és molt més amic que jo mateix.Gràcies per llegir-me.